Nom complet:
Jakob Ludwig Felix Mendelssohn Bartholdy
Anys de naixement i mort:
Va Nèixer Hamburgo (Alemanya) el dia 3 de febrer 1809 i va morir el dia 4 de novembre de 1847 a Leipzieng (Alemanya).
Lloc on va néixer:
Felix Mendelssohn va nèixer Hamburg, fill d'un banquer i nét del famós filòsof Moses Mendelssohn. El seu nom complet és Jacob Ludwig Felix Mendelssohn-Bartholdy.
Inicis en el món de la música. Què feia quan era nen.
Mendelssohn era un infant prodigi, que tocava el piano amb mestria i componia peces musicals. Va tenir una professora de piano formada a París i un professor de composició de Berlín. Als nou anys va fer la seva primera aparició en públic, en participar a un concert de música de cambra. Als 13 anys va compondre la seva primera obra publicada, un quartet per a piano.
Entre 1821 i 1823, quan tenia entre 12 i 14 anys va compondre un conjunt de 12 simfònies per a orquestra de cambra, i als 17 la seva obertura.
Ciutats i països on va estar i dates:
Quan tenia tres anys es va traslladar a Berlín.
Viatge a Anglaterra
Temps després, per consells de son pare, Felix Mendelssohn, va emprendre una sèrie de viatges per a donar a conèixer el seu talent en altres terres. A l'abril de 1829, va visitar Anglaterra per primera vegada i va dirigir a Londres un concert en la Societat Filharmònica. La ciutat li va produir al jove músic una profunda impressió: “És impressionant, és de bogeria!. Estic completament atordit i confós. Londres és el monstre més gran i complicat que existeix sobre la faç de la terra”. Els músics de la Filharmònica al principi es van sorprendre que hagueren d'obeir a un jovenet i no a un madur director. El talent de Felix, prompte els va fer oblidar-se de prejudicis i el concert va tenir un gran èxit. Els crítics van aclamar la seva música i la seva obra. Cinc dies més tard, Felix va fer la seva primera aparició com a pianista tocant de memòria Konzertstück de Weber. Felix Mendelssohn va escriure als seus pares: Per Júpiter!, jo toco millor així que a Berlín. I per què? Perquè així la gent mostra més satisfacció en escoltar-me.
Viatge a Escòcia
Una vegada que va haver captivat a tot Londres, va estendre el seu viatge a Escòcia, els paisatges de la qual li van inspirar algunes de les seves millors obres: la Simfonia escocesa” i l'obertura de concert “Les Hèbrides”, més coneguda com “La gruta de Fingal. Però els paisatges escocesos van despertar no sols el seu geni musical sinó també la seva inspiració poètica. Va escriure: Quan Déu es posa a pintar paisatges, crea quadres d'estranya bellesa. D'Escòcia va retornar a Londres on es va posar a treballar en diverses obres: una peça per a orgue per al casament de la seva germana Fanny, i una opereta per a les bodes de plata dels seus pares. Lamentablement, un accident de trànsit li va danyar un genoll i va haver de guardar llit durant dos mesos.
Itàlia: un somni realitzat
Una vegada restablert del seu accident, va retornar als seus viatges. A la tardor de 1830 va fer realitat un dels seus més volguts anhels: visitar Itàlia. Va conèixer Berlioz a Roma i a Franz Liszt a París. Però, allà on anava, Munic, Viena, Venecia, Bolonya, Florència, Roma, era el favorit de les reunions i l'elegit per la fortuna: tot el món l'afalagava en excés. Tanmateix, mai va cedir a l'egoisme ni a la presumpció: era noble i devot dels seus amics. Als 21 anys d'edat, va escriure la Simfonia La Reforma, i als 22 va començar les famoses simfonies “Italiana” i “Escocesa”. A pesar de la seva intensa dedicació al treball, va ser metòdic amb la seva vida. El seu horari era: en els matins, música; en les vesprades, visita als museus de pintura; i, en les nits, balls. En els salons de balls, amb la seva elegant figura, els seus llargs pantalons blancs, la seva casaca blava i el seu jupetí de vistosos colors, era la llum central al voltant de la qual revolejaven les palometes més belles de la societat italiana. Una vegada va escriure a la seua família: així és; no faig una altra cosa que coquetejar. Com Franz Liszt, Mendelssohn també era un enamorat de la bellesa femenina, però, a diferència d'aquest, mai no va incórrer en cap escàndol.
Alguna referència sobre la seva família. Relacionada amb el món de la música:
El seu pare era banquer, el seu aví filòsof i la seva germana si que tocava algun instrument.
Instruments que tocava:
Tocava el piano amb mestria
Jakob Ludwig Felix Mendelssohn Bartholdy
Anys de naixement i mort:
Va Nèixer Hamburgo (Alemanya) el dia 3 de febrer 1809 i va morir el dia 4 de novembre de 1847 a Leipzieng (Alemanya).
Lloc on va néixer:
Felix Mendelssohn va nèixer Hamburg, fill d'un banquer i nét del famós filòsof Moses Mendelssohn. El seu nom complet és Jacob Ludwig Felix Mendelssohn-Bartholdy.
Inicis en el món de la música. Què feia quan era nen.
Mendelssohn era un infant prodigi, que tocava el piano amb mestria i componia peces musicals. Va tenir una professora de piano formada a París i un professor de composició de Berlín. Als nou anys va fer la seva primera aparició en públic, en participar a un concert de música de cambra. Als 13 anys va compondre la seva primera obra publicada, un quartet per a piano.
Entre 1821 i 1823, quan tenia entre 12 i 14 anys va compondre un conjunt de 12 simfònies per a orquestra de cambra, i als 17 la seva obertura.
Ciutats i països on va estar i dates:
Quan tenia tres anys es va traslladar a Berlín.
Viatge a Anglaterra
Temps després, per consells de son pare, Felix Mendelssohn, va emprendre una sèrie de viatges per a donar a conèixer el seu talent en altres terres. A l'abril de 1829, va visitar Anglaterra per primera vegada i va dirigir a Londres un concert en la Societat Filharmònica. La ciutat li va produir al jove músic una profunda impressió: “És impressionant, és de bogeria!. Estic completament atordit i confós. Londres és el monstre més gran i complicat que existeix sobre la faç de la terra”. Els músics de la Filharmònica al principi es van sorprendre que hagueren d'obeir a un jovenet i no a un madur director. El talent de Felix, prompte els va fer oblidar-se de prejudicis i el concert va tenir un gran èxit. Els crítics van aclamar la seva música i la seva obra. Cinc dies més tard, Felix va fer la seva primera aparició com a pianista tocant de memòria Konzertstück de Weber. Felix Mendelssohn va escriure als seus pares: Per Júpiter!, jo toco millor així que a Berlín. I per què? Perquè així la gent mostra més satisfacció en escoltar-me.
Viatge a Escòcia
Una vegada que va haver captivat a tot Londres, va estendre el seu viatge a Escòcia, els paisatges de la qual li van inspirar algunes de les seves millors obres: la Simfonia escocesa” i l'obertura de concert “Les Hèbrides”, més coneguda com “La gruta de Fingal. Però els paisatges escocesos van despertar no sols el seu geni musical sinó també la seva inspiració poètica. Va escriure: Quan Déu es posa a pintar paisatges, crea quadres d'estranya bellesa. D'Escòcia va retornar a Londres on es va posar a treballar en diverses obres: una peça per a orgue per al casament de la seva germana Fanny, i una opereta per a les bodes de plata dels seus pares. Lamentablement, un accident de trànsit li va danyar un genoll i va haver de guardar llit durant dos mesos.
Itàlia: un somni realitzat
Una vegada restablert del seu accident, va retornar als seus viatges. A la tardor de 1830 va fer realitat un dels seus més volguts anhels: visitar Itàlia. Va conèixer Berlioz a Roma i a Franz Liszt a París. Però, allà on anava, Munic, Viena, Venecia, Bolonya, Florència, Roma, era el favorit de les reunions i l'elegit per la fortuna: tot el món l'afalagava en excés. Tanmateix, mai va cedir a l'egoisme ni a la presumpció: era noble i devot dels seus amics. Als 21 anys d'edat, va escriure la Simfonia La Reforma, i als 22 va començar les famoses simfonies “Italiana” i “Escocesa”. A pesar de la seva intensa dedicació al treball, va ser metòdic amb la seva vida. El seu horari era: en els matins, música; en les vesprades, visita als museus de pintura; i, en les nits, balls. En els salons de balls, amb la seva elegant figura, els seus llargs pantalons blancs, la seva casaca blava i el seu jupetí de vistosos colors, era la llum central al voltant de la qual revolejaven les palometes més belles de la societat italiana. Una vegada va escriure a la seua família: així és; no faig una altra cosa que coquetejar. Com Franz Liszt, Mendelssohn també era un enamorat de la bellesa femenina, però, a diferència d'aquest, mai no va incórrer en cap escàndol.
Alguna referència sobre la seva família. Relacionada amb el món de la música:
El seu pare era banquer, el seu aví filòsof i la seva germana si que tocava algun instrument.
Instruments que tocava:
Tocava el piano amb mestria
Feines que va fer:
Va ser pianista, compositor, director i professor.
Número d’obres de cada tipus. (òperes, simfonies, obres per piano…)
Obra orquestral
Simfonies
Simfonia 1 en do menor, OP. 11 (1824)
Simfonia 2 en si bemoll, OP. 52 (1840)
Simfonia 3 (Escosesa) en la menor, OP. 56 (1830-42)
Simfonia 4 (Italiana) en la major, OP. 90 (1833)
Simfonia 5 en re menor, OP. 107 (1830-32).
Obertures
Obertura per al Somni d'una nit d'estiu en Mi major, OP. 21 (1826)
La cova de Fingal o Le Hèbrides en si menor, OP. 26 (1830-32)
Meeresstille und Glückliche Fahrt en Re major, OP. 27 (1828-32)
Märchen Von Der schönen Melusine en Mi major, OP. 32 (1833)
Ruy Blas en Do menor, OP. 95 (1839)
Obertura en Do, OP. 101.
Piano i orquestra
Capriccio brillant en Si menor, OP. 22 (1832)
Concert núm. 1 en Sol menor, OP. 25 (1831)
Ronde brillant en Mi bemoll major, OP. 29 (1834)
Concert núm. 2 en Re menor, OP. 40 (1837)
Sérénade et allegro giocoso en Si menor, OP. 43 (1838).
Violí i orquestra
Concert en Mi menor, OP. 64 (1844).
Diversos
Trauermarsch en La menor, OP. 103 (1836)
Marxa en Re major, OP. 108 (1841)
13 simfonies per a orquestra de corda (1821-25).
Música instrumental
Piano
Capriccio en Fa sostingut menor, OP. 5 (1825)
Sonata en Mi major, OP. 6 (1826)
7 Peces característiques en Mi menor, Si menor, Re major, La major, La major, Mi menor i Mi major, OP. 7 (pub. 1827)
Rondó capriccioso en Mi menor, OP. 14
Fantasia OP. 15
3 Fantasies en La menor, Mi menor i Mi major, OP. 16 (1829)
Romances sense paraules, OP. 19 (1829), OP. 30 (1833-34), OP. 38 (1837), OP. 53 (1841), OP. 62 (1843-44), OP. 67 (1843-45), OP. 85 (1834-45), OP. 102 (1842-45)
Caprices en La menor, Mi major i Si bemoll menor, OP. 33 (1833-35) *6 Preludis i fugues, OP. 35 (1832-37)
Variacions serioses en Re menor, OP. 54 (1841)
6 Kinderstücke, OP. 72 (1842)
Variacions en Mi bemoll major, OP. 82 (1841)
Variacions en Si bemoll major, OP. 83 (1841)
3 Preludis i 3 estudis, OP. 104 (1834-38)
Sonata en Sol menor, OP. 105 (1821)
Sonata en Si bemoll major, OP. 106 (1827)
Albumblatt en Mi menor, OP. 117 (1837)
Capriccio en Mi major, OP. 118 (1837)
Perpetuum mobile en Do major, OP. 119
Altres peces diverses.
Orgue
3 Preludis i fugues, OP. 37 (1833-37)
6 Sonates, OP. 65 (1839-44)
Fuga en Fa menor (1839)
Preludi en Do menor (1841)
Andante i allegro (1844).
Música de cambra
Variacions en Si bemoll major per a duo de pianos, OP. 83a
Allegro brillant en La major per a duo de pianos, OP. 92 (1841)
Duo concertant sobre ‘'Preciosa de Weber per a dos pianos
Sonata en Si bemoll major per a piano i violoncel núm. 1, OP. 45 (1838)
Sonata en Re major per a piano i violoncel núm. 2, OP. 58 (1843)
Variacions concertants en Re major per a violoncel i piano, OP. 17 (1829)
Cançó sense paraules en Re major per a violoncel i piano, OP. 109 (1845)
Sonata en Fa menor per a violí i piano, OP. 4 (1825)
Trio en Re menor per a piano, violí i violoncel, OP. 49 (1839)
Trio en Do menor per a violí i violoncel, OP. 66 (1845)
3 quartets en Do menor, OP. 1 (1822), Fa menor, OP. 2 (1823) i Si menor, OP. 3 (1824-25) per a piano i corda
2 peces concertants en Fa menor i Re menor per a clarinet, «corn de basseto», trompa i piano, OP. 113 i OP. 114 (1833)
7 quartets de corda en Si bemoll major, OP. 12 (1829), en La menor, OP. 13 (1827), en Re major, Mi menor i Mi bemoll major, OP. 44 (1837-38), en Fa menor, OP. 80 (1847) i OP. 81 (1827-47)
2 quintets de corda en La major, OP. 18 (1831) i Si bemoll major, OP. 87 (1845)
Sextet en Re major amb piano, OP. 110 (1824)
Octet en Mi bemoll major per a 4 violins, 2 violes i 2 violoncels, OP. 20 (1825).
Obra vocal i coral
Veu i orgue
3 peces amb solista i cor: Aus tiefer Not, Au Maria, Mitten wir, OP. 23
3 motets amb cor de dones, OP. 39 (1830).
Veu i piano
12 Lieder, OP. 8 (1830)
12 Lieder, OP. 9 (1829)
6 Lieder, OP. 19a (1830)
6 Lieder, OP. 31
6 Lieder, OP. 34 (1834-37)
6 Lieder, OP. 47 (1839)
6 Lieder, OP. 57 (1839-42)
6 Lieder, OP. 71 (1842-47)
3 Lieder, OP. 84 (1831-39)
6 Lieder, OP. 86 (1826-47)
6 Lieder, OP. 99 (1841-45)
6 Duos amb piano, OP. 63 (1836-44)
7 Duos amb piano, OP. 77 (1836-47)
3 Volkslieder i altres cançons.
Cor a capella
Prop de 50 obres, OP. 41, 48, 50, 59, 75, 76, 88, 100, 116 i 120, compostes entre 1834 i 1847.
Cors amb orquestra
Salm 115 per a solista i cor, OP. 31 (1830)
Salm 42 per a solistes i cor, OP. 42 (1837)
Salm 95 per a tenor i cor, OP. 46 (1839)
Salm 114, OP. 51 (1839)
Salms 2, 22 i 43 per a solistes i cor, OP. 78 (1844)
Salm 98, OP. 91(1843)
3 motets per a solistes i cor, OP. 69 (1847)
6 Anthems, OP. 79 (1843-46)
Tu es Petrus per a cor a 5 veus, OP. III (1827)
An Die Künstler, OP. 68 (1846)
Kyrie Eleison per a doble cor (1846)
Lauda Sion, cantata, OP. 73 (1846)
Paulus, oratori, OP. 36 (1836)
Elias, oratori, OP. 70 (1846)
Christus, oratori inacabat, OP. 97 (1847).
Música de teatre
Antígona, música incidental, OP. 55 (1841)
Die erste Walpurgisnacht, OP. 60 (1842)
Somni d'una nit d'estiu, OP. 61 (1843)
Athalia, OP. 74 (1843)
Oedipus in Kolonos, OP. 93 (1845).
Òpera
Die Hochzeit des Camacho, OP. 10 (1825)
Die Heimkehr aus Der Fremde, OP. 89 (1829)
Loreley (inacabada), OP. 98 (1847).
Noms d’alguna de les obres.
Dues de les seves cinc sinfonies tenen nom:
Va ser pianista, compositor, director i professor.
Número d’obres de cada tipus. (òperes, simfonies, obres per piano…)
Obra orquestral
Simfonies
Simfonia 1 en do menor, OP. 11 (1824)
Simfonia 2 en si bemoll, OP. 52 (1840)
Simfonia 3 (Escosesa) en la menor, OP. 56 (1830-42)
Simfonia 4 (Italiana) en la major, OP. 90 (1833)
Simfonia 5 en re menor, OP. 107 (1830-32).
Obertures
Obertura per al Somni d'una nit d'estiu en Mi major, OP. 21 (1826)
La cova de Fingal o Le Hèbrides en si menor, OP. 26 (1830-32)
Meeresstille und Glückliche Fahrt en Re major, OP. 27 (1828-32)
Märchen Von Der schönen Melusine en Mi major, OP. 32 (1833)
Ruy Blas en Do menor, OP. 95 (1839)
Obertura en Do, OP. 101.
Piano i orquestra
Capriccio brillant en Si menor, OP. 22 (1832)
Concert núm. 1 en Sol menor, OP. 25 (1831)
Ronde brillant en Mi bemoll major, OP. 29 (1834)
Concert núm. 2 en Re menor, OP. 40 (1837)
Sérénade et allegro giocoso en Si menor, OP. 43 (1838).
Violí i orquestra
Concert en Mi menor, OP. 64 (1844).
Diversos
Trauermarsch en La menor, OP. 103 (1836)
Marxa en Re major, OP. 108 (1841)
13 simfonies per a orquestra de corda (1821-25).
Música instrumental
Piano
Capriccio en Fa sostingut menor, OP. 5 (1825)
Sonata en Mi major, OP. 6 (1826)
7 Peces característiques en Mi menor, Si menor, Re major, La major, La major, Mi menor i Mi major, OP. 7 (pub. 1827)
Rondó capriccioso en Mi menor, OP. 14
Fantasia OP. 15
3 Fantasies en La menor, Mi menor i Mi major, OP. 16 (1829)
Romances sense paraules, OP. 19 (1829), OP. 30 (1833-34), OP. 38 (1837), OP. 53 (1841), OP. 62 (1843-44), OP. 67 (1843-45), OP. 85 (1834-45), OP. 102 (1842-45)
Caprices en La menor, Mi major i Si bemoll menor, OP. 33 (1833-35) *6 Preludis i fugues, OP. 35 (1832-37)
Variacions serioses en Re menor, OP. 54 (1841)
6 Kinderstücke, OP. 72 (1842)
Variacions en Mi bemoll major, OP. 82 (1841)
Variacions en Si bemoll major, OP. 83 (1841)
3 Preludis i 3 estudis, OP. 104 (1834-38)
Sonata en Sol menor, OP. 105 (1821)
Sonata en Si bemoll major, OP. 106 (1827)
Albumblatt en Mi menor, OP. 117 (1837)
Capriccio en Mi major, OP. 118 (1837)
Perpetuum mobile en Do major, OP. 119
Altres peces diverses.
Orgue
3 Preludis i fugues, OP. 37 (1833-37)
6 Sonates, OP. 65 (1839-44)
Fuga en Fa menor (1839)
Preludi en Do menor (1841)
Andante i allegro (1844).
Música de cambra
Variacions en Si bemoll major per a duo de pianos, OP. 83a
Allegro brillant en La major per a duo de pianos, OP. 92 (1841)
Duo concertant sobre ‘'Preciosa de Weber per a dos pianos
Sonata en Si bemoll major per a piano i violoncel núm. 1, OP. 45 (1838)
Sonata en Re major per a piano i violoncel núm. 2, OP. 58 (1843)
Variacions concertants en Re major per a violoncel i piano, OP. 17 (1829)
Cançó sense paraules en Re major per a violoncel i piano, OP. 109 (1845)
Sonata en Fa menor per a violí i piano, OP. 4 (1825)
Trio en Re menor per a piano, violí i violoncel, OP. 49 (1839)
Trio en Do menor per a violí i violoncel, OP. 66 (1845)
3 quartets en Do menor, OP. 1 (1822), Fa menor, OP. 2 (1823) i Si menor, OP. 3 (1824-25) per a piano i corda
2 peces concertants en Fa menor i Re menor per a clarinet, «corn de basseto», trompa i piano, OP. 113 i OP. 114 (1833)
7 quartets de corda en Si bemoll major, OP. 12 (1829), en La menor, OP. 13 (1827), en Re major, Mi menor i Mi bemoll major, OP. 44 (1837-38), en Fa menor, OP. 80 (1847) i OP. 81 (1827-47)
2 quintets de corda en La major, OP. 18 (1831) i Si bemoll major, OP. 87 (1845)
Sextet en Re major amb piano, OP. 110 (1824)
Octet en Mi bemoll major per a 4 violins, 2 violes i 2 violoncels, OP. 20 (1825).
Obra vocal i coral
Veu i orgue
3 peces amb solista i cor: Aus tiefer Not, Au Maria, Mitten wir, OP. 23
3 motets amb cor de dones, OP. 39 (1830).
Veu i piano
12 Lieder, OP. 8 (1830)
12 Lieder, OP. 9 (1829)
6 Lieder, OP. 19a (1830)
6 Lieder, OP. 31
6 Lieder, OP. 34 (1834-37)
6 Lieder, OP. 47 (1839)
6 Lieder, OP. 57 (1839-42)
6 Lieder, OP. 71 (1842-47)
3 Lieder, OP. 84 (1831-39)
6 Lieder, OP. 86 (1826-47)
6 Lieder, OP. 99 (1841-45)
6 Duos amb piano, OP. 63 (1836-44)
7 Duos amb piano, OP. 77 (1836-47)
3 Volkslieder i altres cançons.
Cor a capella
Prop de 50 obres, OP. 41, 48, 50, 59, 75, 76, 88, 100, 116 i 120, compostes entre 1834 i 1847.
Cors amb orquestra
Salm 115 per a solista i cor, OP. 31 (1830)
Salm 42 per a solistes i cor, OP. 42 (1837)
Salm 95 per a tenor i cor, OP. 46 (1839)
Salm 114, OP. 51 (1839)
Salms 2, 22 i 43 per a solistes i cor, OP. 78 (1844)
Salm 98, OP. 91(1843)
3 motets per a solistes i cor, OP. 69 (1847)
6 Anthems, OP. 79 (1843-46)
Tu es Petrus per a cor a 5 veus, OP. III (1827)
An Die Künstler, OP. 68 (1846)
Kyrie Eleison per a doble cor (1846)
Lauda Sion, cantata, OP. 73 (1846)
Paulus, oratori, OP. 36 (1836)
Elias, oratori, OP. 70 (1846)
Christus, oratori inacabat, OP. 97 (1847).
Música de teatre
Antígona, música incidental, OP. 55 (1841)
Die erste Walpurgisnacht, OP. 60 (1842)
Somni d'una nit d'estiu, OP. 61 (1843)
Athalia, OP. 74 (1843)
Oedipus in Kolonos, OP. 93 (1845).
Òpera
Die Hochzeit des Camacho, OP. 10 (1825)
Die Heimkehr aus Der Fremde, OP. 89 (1829)
Loreley (inacabada), OP. 98 (1847).
Noms d’alguna de les obres.
Dues de les seves cinc sinfonies tenen nom:
Simfonia 3 "la Escosesa" en la menor,Op 56
Simfonia 4 "la Italiana" en la major, Op 90
Obres que es coneguin amb nom ( almenys cine).
Una de les obres més conegudes es la Marxa nupcial que es un del moviments de El somni d’una nit d’estiu.
Lloc de la seva mort. Algun comentari sobre el seu enterrament.
Al compositor li va afecta molt la mort de la seva germana predilecta i ell va morir dos mesos desprès l’any 1847
Obra: Concert per piano violí i orquestra Op.64:
Jo he treballat l’obra el Concert per violí y orquestra i me centrat en el segon moviment anomenat Andante.
Al principi podem sentir una introducció de tota l’orquestra. Desprès podem sentir un violí i molt de fons l’orquestra. En el minut 2 començ a puja i a baixa de to l’orquestra i poc a poc s’incorporen instruments i també van sortien però el violí no deixa mai de tocar. En el minut 4 només podem sentir al violí però als deu segons ja podem torna a sentir l’orquestra que és van incorporant instruments i sortien. Al minut 6.21 tornen a temptejar de pujar el volum de l’orquestra. Al minut 7 el violí torna a estar sol i l’orquestra molt de fons i acaba el violí tot i al mateix volum que l’orquestra.
Obres que es coneguin amb nom ( almenys cine).
Una de les obres més conegudes es la Marxa nupcial que es un del moviments de El somni d’una nit d’estiu.
Lloc de la seva mort. Algun comentari sobre el seu enterrament.
Al compositor li va afecta molt la mort de la seva germana predilecta i ell va morir dos mesos desprès l’any 1847
Obra: Concert per piano violí i orquestra Op.64:
Jo he treballat l’obra el Concert per violí y orquestra i me centrat en el segon moviment anomenat Andante.
Al principi podem sentir una introducció de tota l’orquestra. Desprès podem sentir un violí i molt de fons l’orquestra. En el minut 2 començ a puja i a baixa de to l’orquestra i poc a poc s’incorporen instruments i també van sortien però el violí no deixa mai de tocar. En el minut 4 només podem sentir al violí però als deu segons ja podem torna a sentir l’orquestra que és van incorporant instruments i sortien. Al minut 6.21 tornen a temptejar de pujar el volum de l’orquestra. Al minut 7 el violí torna a estar sol i l’orquestra molt de fons i acaba el violí tot i al mateix volum que l’orquestra.
